És present a quasi totes les plantes, a excepció d’algunes flagel·lades, d’alguns fongs inferiors i, en general, de les zoòspores i els gàmetes. La composició química de la membrana cel·lulòsica és molt constant, a excepció dels fongs i de molts bacteris: els components majoritaris són la cel·lulosa i les substàncies pèctiques, juntament amb altres polisacàrids menys abundants, com l’hemicel·lulosa, les gomes, els mucílags i els àcids poliurònics. En els fongs el component principal és la quitina. Els bacteris presenten una gran diversitat de composició, puix que, a més dels components esmentats, són composts de polímers de galactosa, mannosa, arabinosa, glicoproteïnes diverses, etc. La formació de la membrana cel·lulòsica típica comença quan sobre la làmina mitjana es forma, per oposició de material, una membrana primària molt prima, principalment formada per substàncies pèctiques, en la qual les fibres s’entrecreuen en totes direccions; a partir d’aquesta s’hi van dipositant noves capes, fonamentalment cel·lulòsiques, que constitueixen la membrana secundària. Dins cadascuna d’aquestes capes les fibres tendeixen a disposar-se paral·lelament. El procés té una continuació variable, segons el tipus de teixit de què es tracti. Ja formada, la membrana cel·lulòsica pot experimentar diversos processos de modificació secundaris, com la cutinització, la gelificació, la lignificació i la mineralització, molts dels quals condueixen a la mort de la cèl·lula.
f
Botànica