memristor

m
Física

Element d’un circuït elèctric passiu caracteritzat pel fet de posseir una resistència que varia en funció del corrent que hi passa, essent capaç d’emmagatzemar informació.

Fou descrit teòricament el 1971. El 2008 fou desenvolupat per primer cop als laboratoris d’una empresa privada als Estats Units mitjançant la unió d’una capa de diòxid de titani sotmès a dopatge a una capa del mateix material sense dopar. Hom estudia la utilització d’aquest element en el desenvolupament de memòries electròniques més eficients i en la construcció d’ordinadors i xarxes informàtiques que funcionin de manera similar al dels circuits neuronals.