meningococcèmia

f
Patologia humana

Septicèmia o difusió de meningococs en la sang, acompanyada, o no, de meningitis.

Clínicament es tradueix per febre alta, dolors articulars, taquicàrdia, taquipnea i hipotensió; els casos més greus o fulminants (síndrome de Waterhouse-Friderichsen) produeixen col·lapse circulatori, xoc i púrpura hemorràgica que sovint menen a la mort. N'existeix també una forma crònica, rara, que evoluciona lentament durant setmanes o mesos.