Estranger menor d'edat que es troba sense familiars i en situació irregular i de possible desemparament.
El terme, usat sovint amb la forma mena, derivada de la sigla, es començà a utilitzar a la primera dècada del segle XXI juntament amb d’altres de similars, com ara MEINA (menor estranger indocumentat no acompanyat), per a referir-se als menors d’edat sense pares, familiars o tutors coneguts que, procedents d’estats en vies de desenvolupament, entren de manera irregular a l’Estat espanyol, on duen una existència atzarosa, generalment sense domicili estable i amb un alt risc d’incórrer en la delinqüència. La crisi migratòria a Europa provocada per les guerres de Líbia i Síria comportà l’arribada massiva de refugiats i immigrants. El desplaçament de les rutes migratòries des de la Mediterrània occidental a la Mediterrània oriental es correspon amb el fort increment de menors estrangers no acompanyats a partir del 2015 (a Catalunya, de 377 aquest any a 1.489 el 2018, segons dades de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència de la Generalitat de Catalunya), i la percepció del fenomen (i el terme que el designa) ha passat d’estar restringit als àmbits de la sociologia i les organitzacions solidàries al de la ciutadania en general. Aquesta arribada, que té a Catalunya la principal destinació, ha comportat la saturació dels centres d’acollida, així com freqüents episodis de rebuig en poblacions on l’administració intenta obrir-ne de nous.