menstruació

menstruación (es), menstruation (en)
f
Biologia

Fenomen fisiològic de la vida sexual femenina que es presenta en les dones sanes (i en les femelles d’alguns primats) des de la pubertat fins a la menopausa.

Consisteix en un fluix hemàtic procedent de la cavitat uterina, que surt pels òrgans genitals i que es reprodueix periòdicament. Resultat de l’eliminació de la capa superficial funcional de l’endometri, aquesta hemorràgia (que no forma coàguls perquè la sang no conté fibrinògens ni trombina) no té lloc quan un òvul fecundat s’implanta en l’úter, i aleshores comença una gravidesa, seguida del part i de l’alletament. La primera menstruació (menarquia), condicionada per factors racials, ambientals i socials, es produeix a 12-14 anys, i finalitza amb la menopausa, a 45-50 anys, aproximadament. La pèrdua, a intervals de 25-35 dies (com a norma, cada 28), es produeix 14 dies després de l'ovulació. Aquesta manifestació, totalment fisiològica, pot anar de vegades acompanyada de molèsties més o menys agudes (dismenorrea). Hom parla d'amenorrea quan no es produeix la pèrdua; quan el fluix és poc abundós, es tracta d'oligomenorrea, mentre que, al contrari, si la pèrdua és excessiva hi ha menorràgia. Si la pèrdua no té relació amb la regla, hom parla de metrorràgia.