mercadal

mercado (es), market-place (en)

m

Història del dret català

Lloc on eren celebrats els mercats i les fires (bé que en alguns llocs aquestes eren celebrades en un indret diferent, dit firal), gairebé sempre fora els murs de les poblacions en les ciutats i viles medievals on els espais eren insuficients.

Més tard, els mercadals restaren inclosos dins el nucli de població per raó del creixement d’aquesta. En alguns llocs del Principat es manté el nom del mercadal en carrers i places de la localitat, com a Girona, Llívia, Ripoll, Balaguer, etc. Fins i tot una localitat rep, a Menorca, el nom d’es Mercadal. En alguns llocs on es feia el mercat a camp ras, separat de les poblacions, sobretot des del s XIII, i encara al s XIV, donava origen a la construcció de magatzems o botigues al seu entorn (en els documents, a causa de la forta romanització, se'n començà a dir forum), per acabar essent veritables nuclis de població, que primer s’acostumen a anomenar pobla i acaben per esdevenir viles (vila).