No formaren mai un gremi independent, tot i constituir un grup homogeni; no tenien per tant ni prohoms, ni consell gremial, ni casa pròpia, ni ordinacions. Sí que tenien, en canvi, mestres (propietaris o administradors de botigues) i fadrins (fills de comerciants, dependents de comerç ja al segle XIX, corredors de llotja). Llur importància fou notable i llurs funcions interferien sovint a les dels paraires. Mantenien relacions comercials amb ports i places estrangeres. A part la botiga, invertien sovint el capital en el millorament agrícola, en empreses industrials, en barques (barca), en assegurances marítimes i personals i en forniments a l’exèrcit o municipi. Alguns formaren generacions influents i ascendiren a la categoria de ciutadà honrat. Llur moment de màxima esplendor fou a la primera meitat del segle XVIII, però llur posició independent esdevingué incòmoda en crear-se els cossos de comerç. A Barcelona, el 1766, hagueren d’integrar-se a la confraria de Sant Julià de mercaders de teles o mercers.
m
Història