La plena liberalització dels moviments de capital a la UE fou acordada el 1988 per la directiva 88/361/EEC i entrà en vigor per a la major part dels Estats membres el 1990. Hom establí períodes de transició per a la resta. Formà part de la Unió Política i Monetària finalment recollida en el Tractat de Maastricht (1993). L’origen del Mercat Interior Europeu es troba el 1985, quan el Consell Europeu aprovà el Llibre Blanc del Mercat Interior, els objectius del qual foren recollits a l’Acta Única Europea, aprovada a la cimera de Luxemburg al febrer del 1986 i que entrà en vigor al juliol del 1987. El Mercat Interior pretén mobilitzar els recursos que es mantenien rígids a causa de la relativa fragmentació dels mercats comunitaris. El Llibre Blanc del Mercat Interior distingeix tres tipus de barreres que impedeixen la plena mobilitat dels factors productius i dels béns i serveis: fronteres físiques, fronteres tècniques i fronteres fiscals. L’existència de fronteres físiques —duanes, controls d’immigració i de passaports i declaracions d’equipatges—, es justifica per raons de tipus polític (control de droga i terrorisme), de tipus tècnic (compliment de normes tècniques i sanitàries) i de tipus fiscal.
Per eliminar aquestes fronteres se suprimeixen els llocs de duana i alhora s’intensifiquen tant el control en les fronteres externes de la Comunitat Europea com la cooperació entre les policies dels diferents estats membres, a més d’harmonitzar les legislacions sobre control d’armes i drogues, com també sobre els immigrants d’altres països. En el camp de control de mercaderies s’aplica la millora dels mecanismes de trànsit comunitari, la supressió de quotes i contingents comercials, l’abolició dels contingents de transport i els controls sistemàtics de seguretat en els transport de passatgers. Pel que fa a les fronteres tècniques s’eliminen totes aquelles que resulten de les disparitats legislatives i de les diverses normes i reglamentacions tècniques aprovades unilateralment i en vigor en cada estat. En l’àmbit del Mercat Interior Europeu, l’harmonització se cenyeix als aspectes essencials des del punt de vista sanitari, de seguretat o industrial. En segon lloc, el principi de reconeixement mutu es generalitza a la major part de béns, serveis i treballadors, com també als procediments d’assaig i certificació. Per últim, es generalitza el mecanisme de comunicació de regles i normes tècniques industrials.
Un altre àmbit és el de la contractació pública, on s’assegura la transparència, incloent-hi els sectors exclosos fins a la seva entrada en vigor i es controla la correcta aplicació de la legislació comunitària. En el terreny de la lliure circulació de persones, les modificacions principals se centren en el reconeixement mutu de les formacions i dels corresponents diplomes. Pel que fa als títols, es combina el principi de reconeixement mutu amb l’harmonització. Paral·lelament s’incorporen les condicions que facilitin la cooperació industrial entre empreses d’estats membres diferents. Això implica eliminar nombroses barreres fiscals i legals que la dificulten i actuar en àmbits com el dret i la fiscalitat de societats, propietat intel·lectual i industrial. El Mercat Interior Europeu comporta també una harmonització fiscal, especialment de la fiscalitat indirecta (IVA i impostos especials) per tal d'evitar distorsions en la competència i alteracions en els intercanvis. Des de l'aprovació del Tractat de Maastricht i la plena entrada en vigor de la lliure circulació de persones béns i capitals, la Unió Europea ha passat de 12 a 28 membres (2016). Prèviament a l'ingrés, els nous membres han hagut d'aixecar les barreres a la lliure circulació de capitals. Per a alguns Estats membres es mantenen restriccions temporals a l'adquisició de terreny agrícola o segones residències.