Es donà a conèixer amb De qui és el bosc? (1976); el mateix any guanyà el premi J.M. Folch i Torres amb L’escarabat verd (1977); seguiren, entre d’altres, La fantasia inacabable d’Antoni Gaudí (1980, premi Crítica Serra d’Or 1981), Lluna de tardor (1982, premi de literatura juvenil l’Esparver 1982), El planeta dels set sols (1985, premi Lola Anglada 1984), El rastre de les bombolles (1990), S’ha de ser animal (1991, premi Vaixell de Vapor), Les portes del temps (1995), La casa de les acàcies (1997), Per un plat de macarrons (1997), Els dimarts del senyor F (1998) i Una pintura als llençols (2004).
Des del 1998 és directora de la revista Cavall Fort.