Filla del violoncel·lista i promotor musical Joan Torrents i Maymir, estudià piano al Conservatori del Liceu amb Pere Vallribera i feu estudis de perfeccionament a l’Acadèmia Marshall. Fou soprano de la Capella Clàssica Polifònica FAD (1949-57). Iniciada en la composició de manera autodidàctica, posteriorment estudià amb Cristòfor Taltabull. Entre les seves obres, la majoria de les quals per a piano sol o acompanyat de veu, destaquen Expressió de captiveri (1970), Mediterrànies (1977), Ballet illenc (1991) i Projecte en la nostàlgia (1991, premi Caterina Albert de l’Institut Català de la Dona). També és autora de Tríptic, per a violoncel i piano (1960), Música per a dotze poemes d’Anton Carrera, per a narrador, violoncel i piano (1971) i A València Festa, sis danses per a orquestra de cambra i guitarra solista (1986), a més de diversos adagios.
Compongué diverses sardanes i música per a cobla: Música experimental per a cobla (1976), Himne de les Jornades Internacionals Folklòriques (JIF), per a cor i cobla (1984), i el ballet per a cobla Retaule d’Olesa (2003), entre d’altres. Sobresurten en la seva obra els textos musicats de Salvador Espriu: Oratori del Llibre de Sinera, per a 10 solistes, cor i grup instrumental, compost el 1968 i estrenat el 1981; Final del laberint (1968); Pell de brau (1983), per a veu i orquestra; Mar de Sinera (1998), per a cobla, i l’obra orquestral A Salvador Espriu en homenatge (2000).
Musicà també obres d’altres poetes catalans, com ara Josep Carner (La festitxola, per a cor mixt i instruments, 1962; A la Mare de Déu del Pi, per a cor mixt, 1963; Cinc poemes de Josep Carner, per a veu i guitarra, 2002) i Josep Vicenç Foix (Dèiem la nit, 1970; És quan dormo que hi veig clar, 1970; Érem tres, érem dos, era jo sol, érem ningú, 1974; Sé un poble lluny de Provença, 1987, per a veu i piano). Les seves cançons han estat interpretades, entre d’altres, pels cantants Núria Feliu, Marina Rossell, Dolors Laffitte i Celdoni Fonoll; les sopranos Francesca Callao, M. Àngels Sarroca i Núria Batlle, i les mezzosopranos Anna Ricci i Marta Valero. De la seva discografia cal esmentar la integral per a piano Mediterrànies (2016), l’Oratori del Llibre de Sinera (2016) i Cançons secretes (2017), sobre dotze cançons de la seva filla Mercè Corretja.