Filla del polític Domènec Viola i Lafuerza. Arran de la guerra civil, el 1939, amb la família, la mare i una germana, s’exilià, molt jove, a França. En començar la Segona Guerra Mundial, tota la família es traslladà a l’Argentina, reclamades pels avis i oncles materns residents a Buenos Aires. S'hi integrà al grup jovenívol Ignasi Iglésias, que dirigia Ramon Mas i Ferratges, deixeble d’Adrià Gual, i que dins el Casal de Catalunya feia teatre i tenía un esbart dansaire. Es casà amb el català Manelic Seras i Lleonart, amb el qual tingué sis fills. Ben integrada a la vida i actvitats dels catalans residents en aquest país, féu participar la família en la promoció de la cultura catalana; els seus fills Adrià, Ariel i Elisenda han treballat en els grups dels catalans actius a l’Argentina. El 1951 es traslladà a Córdoba, on formà part del grup català d’aquesta ciutat; molt aviat esdevingué un dels puntals del Club Català de Córdoba, refundat de feia poc. S'incorporà al grup de teatre, que feia representacions, en català i en castellà, al local de la societat menorquina, i actuà regularment fins el 1967. Promotora de la llengua catalana, s’hi dedicà a l’ensenyament del català. Col·laborà, amb els seus fills, de manera decisiva en el redreçament del Club Català, que s’havia quedat sense local. Tornà a Barcelona, on vivia (1990) junt amb alguns dels seus fills.