L’ús de tropes mercenàries fou molt difós a l’antiguitat entre els fenicis, els perses i, en menor grau, entre els grecs. El primer estat que se serví a gran escala dels mercenaris fou Cartago. També Roma contractà mercenaris sobretot a partir de Mari, que posà els fonaments d’un exèrcit professional romà. Durant el Baix Imperi la major part de les fronteres eren defensades per mercenaris. A l’edat mitjana, sobretot a partir de la guerra dels Cent Anys, la importància dels mercenaris augmentà considerablement i nasqueren les grans companyies, el paper de les quals fou preponderant en les guerres de l’època. Es destacaren per llur eficàcia les Compagnie di ventura, que dirigides per llurs caps, els condottieri, es posaven al servei dels distints estats de la península italiana. Al s XV, els lansquenets alemanys i els mercenaris suïssos adquiriren tanta reputació, que serviren de base als famosos terços castellans en la guerra dels Països Baixos. Durant la guerra dels Trenta Anys (1618-48) llur paper també fou preponderant als exèrcits imperials de Tilly i Wallenstein. A partir de la Revolució Francesa i al llarg del s XIX, els exèrcits mercenaris foren substituïts a Europa per exèrcits nacionals. Això no obstant, diversos estats europeus formaren legions estrangeres integrades per mercenaris. Modernament, el paper dels mercenaris s’ha revalorat, sobretot a l’Àfrica, en les guerres subsegüents a la descolonització.
f
m
Història
Militar