mercer
| mercera

f
m
Oficis manuals

Botiguer de teixits de seda i teles.

A Perpinyà, els mercers es troben constituïts en confraria o gremi des del 1360 (juntament amb altres oficis). El 1622, foren classificats entre les arts o professions honorables. A Barcelona, la confraria de mercers es creà, el 1392, sota l’advocació de sant Julià: comprenia diversos oficis de comerç a la menuda, que s’anaren separant en segles posteriors; la confraria s’escindí el 1626 definitivament, en els dos grups anomenats julians mercers vells (julià) i mercers botiguers de teles, més emprenedors i rics que els anteriors i que tingueren un paper important en la represa econòmica de la darreria del s XVII (Martí Piles i Salvador Feliu de la Penya eren membres del gremi) i en l’embranzida econòmica del s XVIII (creació de la Junta de Comerç). Els mercers de Barcelona reberen importants ordinacions el 1676, el 1699 i el 1774, però mai no assoliren la superior dignitat de col·legi; després d’haver mantingut una rivalitat secular amb els julians acabaren unint-se amb ells, el 1801, en un nou gremi de mercaders a la menuda, extingit al seu torn el 1845. Equivalents als mercers eren els gremis de botiguers de teixits de llana i de seda de diverses poblacions del Principat (botiguer) i, a València, els mercaders de vara constituïts en gremi el 1764 (mercader de vara). A la ciutat de Mallorca el gremi dels mercers era un dels propis dels xuetes.