merino

*

m

Història

Oficial públic que s’encarregava de l’administració econòmica, financera i judicial d’un territori.

El merino aparegué al s XI. Durant l’alta edat mitjana hi hagué merinos majors a les grans regions administratives (Galícia, Lleó i Castella en tingueren un cadascuna). A Navarra els merinos eren delegats del rei en terres reials i a Aragó tingueren sobretot atribucions econòmiques.