En el pla cultural, aquest període significà l’afirmació de la personalitat cuixítica i la preponderància dels elements africans sobre els egipcis, encara importants, els grecs i els romans. En el pla polític, durant aquest període fou controlat quasi sempre el territori comprès entre la sisena cascada del Nil i el Dodacasqué, i foren mantingudes bones relacions amb els Ptolemeus (323-30 aC) i amb els romans (30 aC — 395 dC), tret de quan foren atacats —expedicions de Ptolemeu II (283-246 aC) i de Ptolemeu VI (158 aC)— o atacaren: submissió del Dodecasqué per Arkamon o Ergàmenes (218-200 aC), per Adikhalamani (~200-186 aC) i per la reina Amanirenas (~25 aC), que provocà la guerra amb els romans (25-21 aC), la qual acabà amb la derrota dels cuixites.
adj
Història