Professor de la Universitat de Chicago, estudià l’estructura econòmica de l’empresa. Elaborà, amb F.Modigliani, el teorema Modigliani-Miller sobre el cost de capital i l’estructura òptima del capital de l’empresa. El 1990 rebé el premi Nobel d’economia, juntament amb Markowitz i Sharpe. Entre els seus darrers llibres hi ha The Theory of Finance, Macroeconomics: A Neoclassical Introduction (1986), Financial Innovations and Market Volatility (1991), Merton Miller on Derivatives (1997), Preliminary Study of the Pueblo of Taos New Mexico (1998) i Corporate Hedging In Theory And Practice Lessons from Metallgesellschaft (1999).