És anomenat també mes civil
. El fet d’emprar el dia com a unitat feia complicada la tasca de comptar la durada de llargs intervals de temps, per la qual cosa hom cercà una unitat de temps superior. Aquesta unitat fou proporcionada d’una manera natural pel cicle de les fases de la Lluna, que es repeteix sempre igual. Així, els pobles de la prehistòria comptaven el temps en llunes, tal com ho fan encara els pobles primitius; en efecte, els primers calendaris de què hom té notícia eren basats en la llunació, la durada de la qual era la unitat bàsica. Més endavant el desenvolupament de l’agricultura donà una gran importància al cicle de les estacions, i hom començà a elaborar calendaris basats en la durada de la revolució de la Terra entorn del Sol. Al principi hom intentà de fer posar d’acord els calendaris de tots dos tipus, és a dir, de construir un calendari solar dividit en un cert nombre d’intervals de temps més petits, anomenats
Noms dels mesos
mesos , de tal manera, que les fases de la Lluna es repetissin cada any als mateixos dies dels distints mesos. Aviat hom veiè que això era impossible, puix que la revolució de la Terra entorn del Sol i la revolució de la Lluna entorn de la Terra eren fenòmens independents i, per tant, llurs durades no tenien un múltiple comú. Per això hom pren com a arbitrària la durada dels mesos del calendari solar actual, i amb això hom aconsegueix una subdivisió de l’any en un nombre més petit d’unitats, bé que aquestes perdin, així, tota la relació amb les fases de la Lluna o amb qualsevol altre fenomen natural (any, calendari).