mesmerisme

m
Psicologia

Teoria que intenta de combinar certes doctrines astrològiques i mèdiques (Paracels, Helmut) amb les noves experiències amb l’electricitat i el magnetisme.

Mesmer pressuposà, el 1779, que els fluids que corren pels cossos més sòlids (antiga doctrina dels humors) actuen sobre el sistema nerviós i el fan moure en sentit d’atracció o repulsió (magnetisme animal), i utilitzà l’hipnotisme com a mètode per a controlar, i guarir, en cas de malaltia, aquestes forces en el cos humà. El mesmerisme contribuí a l’elaboració del concepte d’inconscient per la psicoanàlisi.