Situada al mig de l’esplanada de l’antic temple hebreu anomenada avui Haram aš-Šarīf (‘recinte sagrat o noble’), s’alça just sobre la roca on la tradició situa el lloc de l’antic Sant dels Sants i des d’on, segons la creença musulmana, Mahoma pujà al cel (mi'raǧ). Construïda per artistes bizantins, les obres foren iniciades probablement vers el 669, bé que la data acceptada tradicionalment és el 691, sota el califa ‘Abd al-Malik ibn Marwān; constitueix la mostra més antiga de l’art sumptuari islàmic. De planta octogonal i profusament adornada de marbres, mosaics i majòliques, és coronada per una cúpula de fusta recoberta de plom i sostinguda per una columnata interior que encercla la roca sagrada.