Tingué l’esplendor màxima als s. XII i XIII, bé que al s. XIV hom també en troba mostres. Els temes, diferentment dels del Mester de clerecía, són fets nacionals amb els quals els joglars assajaven de fer mites. El metre característic és la tirada de versos irregulars assonantats. L’aspecte líric del Mester de juglaría es projecta a tota la literatura popular castellana.