Aquest sistema fou adoptat per la majoria dels gremis dels Països Catalans durant el s. XV. La mestria conferia al menestral la plenitud dels seus drets econòmics (direcció del taller i privilegis de fabricació i de venda) i socials (participació en el govern de la corporació). Tanmateix, sota les disposicions aparentment igualitàries, existia una diversitat de situacions econòmiques: mestres realment independents que eren petits empresaris, grup reduït i minoritari que governava els gremis; mestres formalment independents que, tenint taller i treballadors propis, es trobaven sotmesos a col·legues més rics, o a mercaders, que els proporcionaven la primera matèria i comercialitzaven la producció (era un sistema molt utilitzat en la indústria tèxtil); i mestres dependents que treballaven a jornal, com si fossin fadrins, que constituïen, possiblement, el 50% dels agremiats. L’existència d’una diversitat de nivells, que tendia vers una polarització dual, no sembla haver estat un fenomen propi d’una etapa de decadència, sinó un element constant de l’organització corporativa, des dels primers segles, que constitueix la base de moviments populars de gran importància, com el de les Germanies.
m
Història