mestre de cant

m
Música

Càrrec creat a la baixa edat mitjana, dependent dels capítols de les catedrals, que tenia per missió d’ensenyar el cant litúrgic i les primeres lletres a petits cantors els quals allotjava sovint en la pròpia casa.

Era proveït per contracte i retribuït. En els oficis divins era supeditat al cabiscol (escola de cant). En algunes seus, aviat hom li encomanà també regularment la direcció de la capella de la catedral (com en el cas de Brudieu), unint així a les seves funcions les del mestre de capella. A Barcelona, unes ordinacions dels consellers, fetes el 1477 a petició del capítol de la seu, disposaven que el mestre de cant tingués cura de les escoles majors oficials, així com de la provisió de mestres i lectors, funcions que en altres ciutats (a la ciutat de Mallorca almenys el 1545) eren exercides pel mestre d’escoles. El càrrec perdurà fins a mitjan s XIX.