Combina la tradició dels Serra i de Destorrents amb els nous corrents internacionals —bé de Borrassà, bé francesos—, però sense gaire personalitat. Les seves obres són la repetició constant d’uns mateixos models; entre elles, posteriors al 1400, hi ha el retaule esmentat, el de la Mare de Déu (al mateix lloc) i el de Sant Vicenç (Museu Episcopal de Vic).