La seva denominació prové del retaule incomplet del Museu de la Catedral de València, amb quatre plafons que representen escenes de la vida d’aquest sant. No és clar que el suposat Sant Ildefons —del mateix museu— atribuït a Lluís Dalmau, Jacomart, R.d’Osona o el Mestre de Bonastre fos la taula principal d’aquest retaule, si bé la hipòtesi és força versemblant. Sembla menys segura, en canvi, la identificació amb el mestre Richard, vingut a València amb P.San Leocadio i F.Pagano el 1472, puix que hom ha demostrat que aquest mestre és en realitat Riccardo Quartararo. Si més no, sembla segur que el mestre desconegut era estranger, flamenc o borgonyó, o més possiblement alemany format al N d’Itàlia. Característiques del seu estil són el bigarrament, l’expressionisme i el pintoresquisme de les seves figures, inserides en composicions tumultuoses més pròpies del tapís, i l’abarrocament dels fons arquitectònics de línies renaixentistes.