mestre de seca

m

Numismàtica i sigil·lografia

Des del s XII, a la corona d’Aragó, càrrec de nomenament reial que comportava la responsabilitat de la fabricació de la moneda i la seva direcció.

Tenia jurisdicció sobre el personal de la seca, el qual gaudia d’importants privilegis. Des de l’any 1444, per privilegi reial, el mestre i els oficials de la seca de Barcelona passaren sota la jurisdicció de la ciutat. L’any 1472 Joan II revocà aquest privilegi.