Era cap d’un taller i d’un corrent on conflueixen les darreres tendències de la pintura gòtica. El seu art és fruit del corrent hispanoflamenc desenvolupat per Jacomart i Joan Reixac, però hi afegeix troballes de Paolo di San Leocadio i d’altres italians que aleshores començaven a treballar a València. El resultat és la modificació de la línia de Reixac, amb un cànon més curt de les figures però que continua la mateixa temàtica. Les obres principals que li són atribuïdes són el retaule dels Tres Reis (València, Museu de Belles Arts) i la Mare de Déu de la Llet (València, Museu de Belles Arts).