Estaven organitzats en corporacions on la poesia era considerada una ciència amb regles molt estrictes. Tot i ésser els successors de la poesia cortesana (Minnesang), només tractaven de temes sacres i històrics amb finalitat didàctica. Llur poesia tendeix a l’abstracció i a l’al·legoria i s’aparta de la vida que els envolta. Els més famosos són Heinrich von Meissen, considerat el fundador d’aquest moviment artístic, Hans Volz i Hans Sachs, que intentaren d’introduir innovacions mètriques i musicals. El centre dels Mestres cantaires passà (al s. XV) de Renània a Nuremberg i, més tard, a Frankfurt. El tema fou tractat en la coneguda òpera, en tres actes, de Wagner, Die Meistersinger von Nürnberg (‘Els mestres cantaires de Nuremberg’). Fou estrenada a Munic el 1868 (a Barcelona el 1905, al Liceu). L’obra descriu com Walter von Stolzing assoleix de vèncer en el concurs del gremi de cantaires amb una cançó que no s’ajusta als cànons i de casar-se amb Eva, amb l’ajut de Hans Sachs, després d’haver derrotat l’envejós Beckmesser.