Fou amic i admirador de Mošé ben Nahman i de Joan ben Abraham, els caps dels tradicionalistes, i es féu ressò del moviment messiànic del seu temps. Hom conserva unes 50 poesies seves, que són poesies de polèmica contra els partidaris de Maimònides —bé que, després, a la vista de traduccions més fidels dels escrits d’aquest, es passà al bàndol contrari—, i, també, poesies d’amor, de la natura i intellectualitzades, d’un estil influït pel trobar clus.