metacognició

f
Educació

Consciència que una persona té dels seus propis processos mentals que intervenen en l’aprenentatge i que li permet d’autoregular-los.

 Es tracta del coneixement dels processos que tot individu utilitza per aprendre, recordar, resoldre problemes o realitzar una activitat. No només és un coneixement, sinó també una capacitat de planificar les estratègies i habilitats d’estudi que li cal utilitzar en cada situació, aplicar-les, controlar el procés i avaluar-lo per confirmar-lo o bé procedir a la seva modificació. És, doncs, l’anàlisi del propi funcionament intel·lectual. El psicòleg nord-americà J.H. Flavell és considerat l’iniciador del primer estudi sobre processos metacognitius en els joves. El terme es difongué a partir del 1975.