metal·lisme

m
Economia

Teoria monetària que explica l’acceptació del diner en funció del valor del metall de què són fetes les monedes.

Dóna, doncs, prioritat a la funció del diner com a reserva de valor. Considera que el valor només pot ésser mesurat per comparació amb un altre valor i que, per tant, no és possible d’emprar com a mitjà de canvi més que béns dotats d’algun valor material, relativament elevat respecte a les transaccions normals. En aquest sentit constitueix una variant de la teoria nominalista del diner. El metal·lisme tingué importància en la configuració de la doctrina mercantilista, concretat en el corrent bullionista, en refutar la idea que aquest era un mitjà creat particularment pels prínceps i reis. Bé que es concentra sobretot en el problema de la valoració de les monedes, de fet introduí la noció que la legalitat o acceptabilitat general constitueix un requisit indispensable del diner.