metal·locè

m
Química

Nom genèric dels complexos formats per alguns composts orgànics no saturats amb metalls de transició.

Són molt estables i es caracteritzen per una estructura dita de sandvitx, en la qual l’enllaç és establert pels electrons π del compost orgànic. El més important és el ferrocè. El níquel, el titani, el cobalt, el ruteni i l’osmi formen estructures similars. Els més estables són, a més del ferrocè, el rutenocè i l’osmocè, en els quals l’àtom metàl·lic adquireix la configuració electrònica d’un gas inert. El benzè pot formar amb el crom un metal·locè anomenat bisbenzè crom.