La metal·lografia clàssica comprèn l’anàlisi tèrmica, la metal·lografia macroscòpica (o macrografia) i la metal·lografia microscòpica (o micrografia). L'anàlisi tèrmica té per finalitat seguir l’evolució de l’estructura dels aliatges amb la temperatura i detectar les transformacions i llurs característiques de velocitat, intensitat, histèresi, etc. Hom distingeix diferents camps d’anàlisi tèrmica: l'anàlisi dilatomètrica, o variació del coeficient de dilatació amb la temperatura, l'anàlisi termomagnetomètrica, o variació de la permeabilitat magnètica amb la temperatura, l'anàlisi de la termoresistivitat, o variació del coeficient de resistivitat amb la temperatura, i l'anàlisi termoelèctrica, o variació del poder termoelèctric amb la temperatura. La macrografia estudia les superfícies dels metalls, preparades o no, a ull nu o amb l’ajut d’un instrument òptic de pocs augments. Posa en evidència l’estructura de conjunt i pot revelar defectes i particularitats. Una aplicació de la macrografia és l’anàlisi de peces trencades per deduir-ne la causa de la ruptura. La micrografia estudia els productes metal·lúrgics mitjançant l’examen, al microscopi metal·logràfic, de superfícies polides i a vegades també atacades químicament. Les metal·lografies especials comprenen l’estudi dels metalls amb l’ajut del microscopi electrònic i del microscopi d’emissió, la metal·lografia per difracció de raigs X, que permet de deduir, mitjançant càlculs matemàtics, unes imatges de l’estructura del metall a escala atòmica, i l’anàlisi espectromètrica (espectrometria), que té una aplicació important en l’anàlisi dels metalls i la determinació percentual dels components en els aliatges.
f
Tecnologia