És emprada com a simpaticomimètic i estimulant del sistema nerviós central, i afavoreix particularment la secreció de dopamina, d’efectes euforitzants. El seu ús terapèutic és infreqüent i l’administració en dosis molt baixes. A mitjan anys seixanta determinats col·lectius n’iniciaren el consum com a droga de moda, i des de la dècada de 1990 ha esdevingut una de les drogues sintètiques que més s’ha popularitzat, gràcies al seu enorme poder addictiu i a la relativa facilitat d’elaboració en petits laboratoris clandestins. Els centres de producció es localitzaren inicialment als Estats Units, però des de mitjan primera dècada del segle XXI s’elabora sobretot a Mèxic, on el tràfic és controlat per poderosos càrtels de narcotraficants. El consum continuat de metamfetamina afavoreix les conductes impulsives i violentes, i pot donar lloc a alteracions com ara pèrdua de memòria, accessos d’ansietat, al·lucinacions visuals, auditives i tàctils, com també lesions cerebrals irreversibles.
f
Farmàcia