Els metcars foren descoberts el 1992 pel químic A.Welford Castleman i els seus col·laboradors a Penn State, ‘University Park’ (EUA), vaporitzant titani amb un làser en un flux d’un alcà simple, amb el qual es formava un clúster estable, Ti8C12 d’estructura dodecaèdrica. Les dotze cares es componen d’anells pentagonals i cada un d’ells conté dos àtoms de titani que s’enllacen amb tres àtoms de carboni. Posteriorment es produïren clústers M8C12, on M representa un àtom metàl·lic com vanadi, circoni, hafni, crom, ferro o molibdè i més tard s’han obtinugut metcars mixtos de titani i altres metalls amb la fórmula genèrica TixMyC14. També s’han observat molècules com M14C13 i M32C32. Els metcars podrien ser la base de nous tipus de catalitzadors, ja que el titani i altres metalls de transició són catalíticament actius. En una altra línia d’investigació, el grup de Castleman ha caracteritzat la coordinació de metcar amb algunes molècules petites, com H2O, NH3 o CH3OH, quan el clúster es forma en presència de traces d’aigua, amoníac o metanol, respectivament. a diferència dels ful·lerens, els metcars no s’amplien sempre eixamplant la xarxa inicial, sinó que formen molècules amb diverses gàbies. El nom metcar deriva de l’expressió anglesa metallocarbohedrene clusters.
m
Química