Els seus membres més destacats foren Luci Cecili Metel (? — 221 aC), cap militar i polític romà, cònsol el 251 i el 247, cap de la cavalleria, pontífex màxim des del 243 fins a la mort, dictador el 224. Quint Cecili Metel, dit el Macedoni (? — 105 aC), pretor el 148, que sotmeté la Macedònia, la convertí en província romana i desfeu els exèrcits de la Lliga Aquea, fou cònsol el 143 i procònsol de la Hispània Citerior, per tal de combatre la rebel·lió celtibèrica (142). El seu fill, Quint Cecili Metel Baleàric, magistrat romà, fou nomenat cònsol el 132 aC. Sotmeté les Balears, que eren un niu de pirates, hi fundà una ciutat l’any 121 aC, i adoptà el sobrenom de Baleàric per aquests fets. Un any després fou nomenat censor. Quint Cecili Metel (130 — 54 aC), que per la seva pietat filial obtingué el sobrenom de Pius. Fou qüestor el 97 i tribú el 92; es distingí en la guerra civil. Abandonà Roma (87) i tornà amb Sul·la (83). Cònsol i governador de la Bètica, el 80, no reeixí a vèncer ni Sertori ni Perpenna fins que es produí la intervenció de Pompeu. Fou pontífex màxim fins a la mort. Quint Cecili Metel dit Nepos (? — Roma 55 aC), fou partidari de Pompeu i feu expulsar del fòrum Cató, tribú com ell, perquè aquest s’oposà a l’entrada de l’exèrcit de Pompeu a Roma per restablir l’ordre (62). Al cap de poc temps, però, hagué de refugiar-se a l’Àsia. De retorn a Roma (62), fou cònsol el 57 i afavorí el retorn de Ciceró de l’exili.