metoclopramida

4-amino-5-cloro-N-[(2-dietilamino)etil]-2-metoxibenzamida, C14H22ClN3O2
f
Química
Farmàcia

Substància descrita l’any 1964 per Justin-Besaçon que es presenta en forma de monoclorhidrat i diclorhidrat; aquest últim es descompon a 145°C.

Actua com a antiemètic i accelera el trànsit digestiu, multiplicant les contraccions gàstriques, produint obertura del canal pilòric i augmentant el calibre duodenal. És útil en el tractament dels vòmits per causes gastrointestinals com intoxicació per morfina, alcaloides del sègol banyut i digital, entre altres.