Fou ideat el 1752 per J.T.Mayer. Per a determinar l’angle entre dues direccions per mitjà d’aquest mètode hom determina primer per mitjà d’un mètode convencional el valor de l’angle A0B, A i B essent dos punts situats sobre aquestes direccions i 0 el centre de l’aparell de mesura, amb la qual cosa hom obté un valor α( 1). Després hom repeteix aquesta mesura, i quan hom dirigeix la visual al punt A, fa girar el cercle de l’aparell de mesura en sentit retrògrad un angle igual a α(1), mentre que quan hom dirigeix la visual al punt B únicament en gira l’alidada. D’aquesta manera l’arc circular comprès entre l’origen de la graduació del limbe i l’índex assenyala una mesura que és el doble de l’angle considerat. Repetint aquest procés vegades hom obté finalment un angle α(n) que és vegades l’angle cercat α, i per tant aquest valdrà:
El valor α( 1) obtingut la primera vegada serveix per a controlar si hom ha comès errors experimentals durant les mesures repetides, perquè el valor definitiu de α no pot ésser gaire diferent de α(1). Per a afinar encara més el valor de l’angle hom torna a efectuar la mateixa sèrie de mesures invertint la ullera. Per a aplicar aquest mètode cal utilitzar un teodolit que tingui dos moviments entorn del seu eix vertical: un moviment global, per mitjà del qual el cercle azimutal gira juntament amb la ullera i l’alidada, i un moviment particular, pel qual poden girar junts la ullera i l’alidada, mentre que el cercle azimutal roman fix. En teoria, aquest mètode és més exacte que el de reiteració, però a la pràctica es presenten certs factors que el fan menys exacte.