Cal distingir dos tipus de balanç: el balanç material, o pressupost material, en el qual hom tracta de preveure els recursos de què disposarà l’economia en un període determinat i els usos que podran tenir aquests recursos produïts. Aquests recursos poden procedir dels estocs de períodes anteriors, de la producció corrent del període en qüestió i de les importacions; llur utilització serà encaminada al consum del període, a la formació de nous estocs o d’equip productiu i a les exportacions. Aquest tipus de balanç —com indica el seu nom— és expressat en unitats físiques (quilograms, metres, unitats, etc) i, per tant, aquestes només són vàlides per a cadascun dels sectors productius. Esdevé impossible la comparació entre recursos i usos per al conjunt de l’economia, i per això cal homogeneïtzar mitjançant un sistema de preus aquestes disponibilitats i necessitats. Per aquest motiu existeix un segon tipus de balanç, el balanç sintètic o en valor, que permet d’agregar totes les activitats productives i exigeix la valoració de cadascun dels béns productius de cada sector. Hi ha tres tipus de balanç sintètic: el de producció, el d'afectació i el d'ingressos i despeses. El balanç de producció intenta fonamentalment de comparar el valor del producte en els diferents sectors —expressat com a suma dels capitals constants i variables i de la plusvàlua— i l’ús dels diferents productes obtinguts: fons fixos, fons de maniobra i béns de consum. Hom assignarà els béns de producció a les diferents empreses productores de béns de producció (branca I) i productores de béns de consum (branca II). Els béns de consum seran destinats al consum (individual o col·lectiu) o a la formació d’estocs. El balanç d’afectació expressa la transformació del producte global en renda. Compara els fons que han estat obtinguts durant el període —fons de consum resultant de la reproducció simple— i els fons d’acumulació —fons fixos i de maniobra resultants de la reproducció ampliada— amb l’assignació que d’aquests fons de consum i d’acumulació —renda nacional— tindrà lloc. Una part d’aquests fons serà assignada en una distribució primària als treballadors en forma de salaris, i del que resta —plusvàlua— una part passarà a poder de les empreses —fons d’empresa— i una altra part serà apropiada per l’estat a través del sistema impositiu. De la part de la plusvàlua apropiada per l’estat, aquest en destina una part a pagar els salaris de les activitats no productives —ensenyament, administració, exèrcit, etc— i una part és destinada al finançament dels processos d’acumulació per mitjà dels bancs d’inversió. El balanç d’ingressos i despeses de la població preveu el volum de disponibilitats monetàries de la població i on aniran a parar aquestes disponibilitats. En definitiva, es tracta d’equilibrar l’oferta i la demanda dels béns de consum. En el cas que no resti assegurat aquest equilibri, el poder central pot prendre les mesures necessàries per a absorbir els excedents monetaris. Darrerament hom ha suggerit la possibilitat de la inclusió d’un nou balanç consagrat a comptabilitzar els ingressos i les despeses de les empreses, com també dels establiments de l’esfera improductiva.
m
Economia
Dret