mètode dodecatònic

m
Música

Tècnica de composició ideada per Arnold Schönberg (1923) que consisteix a estructurar cada obra musical sobre una sèrie de dotze sons (les notes de l’escala cromàtica), presentats un sol cop i en un ordre determinat pel compositor.

La sèrie pot oferir quatre modalitats: original, retrògrada (interpretació de l’original en sentit contrari), inversió de l’original (en la qual els intervals originals són interpretats en mode contrari) i retrògrada de la inversió. Pot ésser emprada en totes les seves transposicions i aparèixer en posició horitzontal, vertical o bé en una combinació d’ambdues. El mètode dodecatònic fou considerat la màxima creació musical de l’avantguardisme, i els principals compositors foren el mateix Schönberg, A.Berg i A. Webern. Posteriorment, donà origen al serialisme. La introducció del mètode dodecatònic a Catalunya fou obra de Robert Gerhard, deixeble directe de Schönberg, amb el Quintet per a instruments de vent (1933).