metxa

f

Indústria tèxtil

En el procés de filatura, feix de fibres tèxtils orientades paral·lelament a llur eix longitudinal, més prim que la veta de carda o de manuar, i, a diferència d’aquestes, proveïda d’una lleugera torsió.

Hom obté la metxa a partir de la veta, aprimant-la, per tal de millorar-ne la regularitat, i donant-li una lleugera torsió, suficient per a mantenir la cohesió de les fibres i evitar-ne la deformació deguda al propi pes, però que no privi el lliscament de les fibres les unes damunt les altres en les successives operacions d’estiratge. Aquesta metxa és apta, així, per a entrar a la filadora. En el procés clàssic hom feia quatre passades successives de metxera, tot aprimant més i més la metxa. Actualment, amb els grans estiratges, hom pot reduir, i fins i tot suprimir, el nombre de passades intermèdies de metxera. En la filatura de la llana hom substitueix la torsió per una falsa torsió obtinguda per fricció.