Mezzogiorno

Terme politicoeconòmic que es refereix a la Itàlia meridional i insular i inclou les regions dels Abruços, Molise, Campània, Calàbria, Basilicata, Pulla i les illes de Sardenya i Sicília, amb una extensió d’uns 125 000 km2 i una població, l’any 2000, de 20 869 543 h.

Es caracteritza per la seva situació de subdesenvolupament i endarreriment, en contrast amb les riques regions del nord. Les causes, nombroses i complexes, són donades tant per les condicions naturals (relleu, clima) com humanes i històriques. Malgrat els esforços de l’estat per a estimular el desenvolupament econòmic amb diverses iniciatives, de les quals la Cassa per il Mezzogiorno constituí, en 1950-83, l’organisme financer, la renda per habitant és considerablement inferior a la mitjana italiana. Zona tradicional d’emigració, entre els anys cinquanta i setanta tingué lloc un intens corrent emigratori envers les regions del Nord d’Itàlia i de l’Europa central, de resultes del qual s’ha produït un acusat despoblament en algunes zones.