Michael Woodford

, 
(Chicopee, Massachusetts, 1955)
Michael Woodford

Michael Woodford

© Michael Woodford

Economista nord-americà.

Es graduà a la Universitat de Chicago (1977), obtingué el títol de dret a la Universitat Yale (1980) i es doctorà en economia al Massachusetts Institute of Technology (MIT) el 1983. Inicià la seva carrera acadèmica a la Universitat de Columbia (1984-86) i, posteriorment, fou professor a les universitats de Chicago (1986-95) i Princeton (1995-2004). El 2004 retornà a Columbia com a catedràtic de política econòmica, on dirigí el Departament d’Economia (2022-25). Fou també investigador associat del National Bureau of Economic Research (NBER), on participà en la creació i la direcció del grup de recerca sobre macroeconomia del comportament.

La seva recerca se centrà principalment en la macroeconomia, la teoria monetària i les polítiques d’estabilització econòmica. Fou un dels principals representants de la nova economia keynesiana i contribuí al desenvolupament de models macroeconòmics basats en fonaments microeconòmics que incorporen les expectatives dels agents econòmics i les rigideses de preus i salaris. Destacà especialment per les seves aportacions a l’anàlisi de la política monetària i per demostrar la importància de les expectatives sobre les decisions futures dels bancs centrals en la determinació de la inflació i l’activitat econòmica. Les seves investigacions contribuïren al desenvolupament de les polítiques de comunicació anticipada (forward guidance) dels bancs centrals. Posteriorment, també estudià les conseqüències de la racionalitat limitada sobre les decisions econòmiques.

La seva obra més influent fou Interest and Prices: Foundations of a Theory of Monetary Policy (2003), en la qual desenvolupà un marc teòric neokeynesià per a l’anàlisi de la política monetària, que esdevingué una referència en aquest camp.

Entre altres reconeixements, rebé el Deutsche Bank Prize in Financial Economics (2007), el premi Banque de France–TSE d’Economia Monetària (2018), el premi Erwin Plein Nemmers d’Economia (2024) i el premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement en Economia, Finances i Gestió d’Empreses (2025), compartit amb Olivier Blanchard i Jordi Galí. El 2026 rebé el premi Nobel d’economia, compartit amb Robert E. Hall, per les seves aportacions als fonaments microeconòmics de l’estabilització macroeconòmica.