La seva infantesa transcorregué en l’absència gairebé permanent dels seus pares, i en els seus llibres i escrits adoptà el cognom de soltera de la seva àvia paterna, amb qui visqué llargues temporades. Graduat en agronomia (1980), inicià la seva carrera literària com a poeta i amb la biografia H.P.Lovecraft. Contre le monde, contre la vie (1991), abans de treballar com a administratiu a l’Assemblea Nacional francesa. Autor de l’assaig Rester vivant (1991) i dels poemaris La poursuite du bonheur (1992), Le sens du combat (1996) i Renaissance (1999), el 1994 publicà la primera novel·la, Extension du domaine de la lutte. El 1998 aparegué Les particules élémentaires (premi Novembre), una visió crítica de l’herència del Maig del 1968, i el 2000 publicà la novel·la curta Lanzarote. Escriptor polèmic i provocador, les seves sàtires, sovint qualificades de nihilistes, s'adrecen a tota mena de creences, pràctiques i hàbits, des de la religió (fou jutjat i absolt d'una acusació d'injúries a l’islam enmig d'una gran atenció mediàtica) fins a la correcció política. Alhora, basteix un món distòpic abocat al relativisme moral propiciat per l'omnipresència de la tecnologia i l'hedonisme. El 2001 publicà Plateforme (2001), una novel·la sobre el turisme sexual. El 2004 publicà el recull d’assaigs La révolution froide, i el 2005, la novel·la La possibilité d’une île, de la qual ell mateix dirigí una adaptació cinematogràfica, estrenada el 2008. L’any 2008 aparegué Ennemis publics, un llibre amb la correspondència entre l’autor i Bernard-Henry Levy, i el 2010, La carte et le territoire, que guanyà el premi Goncourt. L'any 2015 publicà Soumission, una ficció sociopolítica en la qual imagina una França dominada per l'islam. La sortida al mercat de la novel·la coincidí amb l'atemptat de terroristes musulmans contra la revista humorística Charlie Hebdo per injúries contra l'islam.