És autor d’importants contribucions a la concepció moderna de la geologia del vessant sud dels Pirineus, que posen de manifest el paper de la tectònica d’encavalcaments i mantells en l’edificació estructural de la serralada. Estudià a la Universitat de Montpeller, d’on esdevingué professor assistent el 1968, i posteriorment professor (1984), amb un parèntesi a la companyia petroliera Total del 1975 al 1976. El seu treball de doctorat sobre la serralada pirinenca conduí al llibre Étude tectonique des nappes et séries decollées de la partie centrale du versant sud des Pyrénées (1972), on exposa una concepció al·loctonista de la serralada, caracteritzada per mantells de desenganxament desplaçats molts quilòmetres cap al sud, concepció oposada a les idees autoctonistes vigents fins llavors.