La mesura de mínimes concentracions d’albúmina a l’orina no està inclosa en les tècniques quotidianes d’un laboratori clínic, però la seva determinació amb tècniques més sensibles en pacients seleccionats té un gran valor predictor de la funció renal i del risc cardiovascular. En els pacients diabètics pot preveure una proteïnúria d’aparició posterior que pot acabar en una insuficiència renal crònica; també marca un factor de risc de mortalitat per patologia cardiovascular tant en pacients diabètics com en no diabètics. S'ha postulat que un control deficient de la glucèmia, l’augment de la tensió arterial i el tabac poden influir en l’aparició de microalbuminúria en els pacients diabètics. En els pacients hipertensos pot ésser indicatiu de tractament insuficient i s’especula si pot ésser un marcador d’una posterior proteïnúria i insuficiència renal. En el cas dels pacients diabètics, una dieta baixa en proteïnes pot reduir la microalbuminúria, i un estricte control de la glucèmia millora la presència d’albúmina a l’orina i retarda el desenvolupament d’una nefropatia diabètica. En la hipertensió arterial, el control de la tensió arterial redueix la microalbuminúria i això és indicatiu que també disminueix el risc de complicacions cardiovasculars.
f
Medicina