micronesi
| micronèsia

f
m
Etnologia

Habitant dels arxipèlags i les illes que constitueixen la gran regió d’Oceania dita Micronèsia.

De la mateixa raça que els polinesis, els micronesis, pel fet que es troben molt barrejats amb altres grups racials, especialment mongols i melanesis, són d’alçada més petita, de pell més fosca i de braquicefàlia menys forta; tenen els cabells llisos o bé ondats i, molt sovint, el plec palpebral propi dels mongols. La població micronèsia (uns 200 000 individus al s. XIX) baixà notablement en entrar en contacte amb els colonitzadors blancs, per les malalties que aquests introduïren a les illes (al començament del s. XX els micronesis no eren més de 80 000); llur població actual ultrapassa els 100 000 h. Bons navegants i excel·lents pescadors, viuen del conreu del taro, els llegums i els cocoters, i tenen grans plantacions de canya de sucre. Parlen diverses llengües del grup melanesi.