Els microplàstics es classifiquen en microplàstics primaris, fabricats per a l'ús directe en productes i aplicacions industrials (additius en cosmètica, pintura o pèl·lets de la indústria plàstica) i microplàstics secundaris, resultat de la fragmentació d'objectes plàstics més grans. A diferència dels residus de plàstic (envasos, parts d’objectes fabricats, etc.), clarament visibles però fàcilment transportables i acumulables per a la seva destrucció, els microplàstics d’ambdós tipus es caracteritzen, atesa la seva mida, per la dificultat de ser identificats i separats, dificultat a la qual s’afegeix la gran resistència a ser degradats, la qual cosa fa que siguin absorbits per molts organismes. El volum de plàstic utilitzat amb múltiples propòsits (majoritàriament en forma de polipropilè, polietilè i poliestirè) ha crescut exponencialment arreu del món des de la segona meitat del segle XX i, al final de la segona dècada del segle XXI, la saturació i la contaminació per aquest material comportaren les primeres advertències de científics i especialistes en sanitat. La presència de microplàstics en la cadena alimentària ha estat constatada en múltiples estudis. Es creu que la ingestió de microplàstics a través d’aliments contaminats (cada cop més freqüent i més abundant) pot comportar seriosos problemes per a la salut, tot i que encara no s’ha determinat quin grau d’acumulació resulta lesiu, cosa que dependria, també, de malalties o trastorns previs en les persones afectades. Entre les alternatives proposades per a combatre la contaminació per microplàstics, hi ha la de reduir la fabricació d’objectes de plàstic i substituir aquest material per d’altres més fàcilment degradables.
m
Química