El sistema binari és format per un estel normal i un objecte compacte —que pot ésser un estel de neutrons o un forat negre—. L’estel normal transfereix massa a l’objecte compacte, formant sovint un disc d’acreció al voltant d’aquest. Els raigs X provinents d’aquest sistema s’originen, en part, per l’escalfament del disc d’acreció. En alguns discs d’acreció les condicions hidrodinàmiques són tals, que, sigui de forma puntual o de manera continuada, s’esdevenen erupcions en què grans quantitats de massa són expulsades del sistema en direcció perpendicular al disc d’acreció. El material expulsat és format per partícules relativistes que, en moure's en el si del camp magnètic de l’objecte compacte, emeten radiació sincrotró detectable en longituds d’ona ràdio. Fins l’any 2008, entre els gairebé 300 sistemes binaris de raigs X coneguts, se n'havien detectat aproximadament una dotzena que eren microquàsars —per tant, que mostraven jets relativistes—. El nom de microquàsar s’adoptà per la semblança de la morfologia i la física entre un objecte d’aquest tipus i un quàsar. Es pot dir que el comportament d’un microquàsar és molt semblant al d’un quàsar, però a escala reduïda. En els quàsars, l’objecte compacte acretor de matèria és un nucli galàctic, i per tant té una massa d’alguns milers de milions de masses solars, mentre que en un microquàsar la massa de l’objecte compacte és d’unes poques masses solars. Com que el temps característic de l’acreció de matèria sobre un objecte compacte és proporcional a la seva massa, variacions en intervals de minuts en un microquàsar —per tant, fàcilment observables a escala humana— corresponen a fenòmens similars de durada de milers d’anys en un quàsar. Així doncs, l’estudi dels microquàsars ajuda a comprendre els quàsars. Per altra banda, el descobriment, l’any 2000, d’un microquàsar associat molt probablement a una font d’emissió γ d’alta energia fa pensar que una part de les fonts de raigs γ d’origen actualment desconegut podrien ésser microquàsars amb emissió γ. Les observacions del telescopi de raigs X XMM-Newton, al setembre del 2000, de l’objecte GRS 1758-258 confirmaren la relació entre sistemes binaris on un dels components és un forat negre i microquàsars. L’espectre de raigs X observat de GRS 1758-258 mostrà la signatura típica d’un disc d’acreció al voltant d’un forat negre. La precisió de l’XMM-Newton en la determinació de la posició permeté associar aquest objecte de manera inequívoca amb una font ràdio que presentava dos jets simètrics.
m
Astronomia