Pràcticament, hom l’ha constatat en totes les classes del regne animal, bé que els exemples més característics i evidents apareixen entre els cordats, especialment els ocells. Actualment el fenomen migratori encara no ha estat explicat del tot, però hom creu que depèn tant de factors externs (canvis climàtics o tèrmics, alteracions periòdiques de la quantitat d’aliment disponible, etc.) com d’interns (hormones, ritmes fisiològics, etc.).
Els ocells efectuen el viatge d’anada i el de tornada en el transcurs d’un mateix any i coincideixen amb l’activitat fisiològica sexual. Durant l’època d’activitat gonadal nidifiquen en una àrea concreta (àrea de reproducció), que abandonen a l’inici de la fase de repòs sexual, i aleshores migren cap a l'àrea d’hivernada, on romanen fins a l’inici del cicle següent.
Entre els mamífers, els desplaçaments migratoris són també d’ordre essencialment reproductiu (cetacis, pinnípedes), alimentari (ungulats) o climàtic (quiròpters), bé que en realitat sempre hi ha una interinfluència entre tots tres condicionants.
Quant als peixos, tot i que bàsicament els moviments migratoris són condicionats per l’activitat sexual i reproductiva, llurs cicles no són sempre anuals i en alguns casos (anguiles, salmons, sards) comporten etapes en aigua dolça i etapes a la mar (espècies anàdromes i espècies catàdromes).