Habitualment es presenta a la infantesa, durant l’adolescència o a l’inici de l’edat adulta, i es fa com més va menys freqüent amb els anys. Hom distingeix bàsicament dues menes de migranyes: la migranya clàssica o neurològica en què el quadre, que pot durar des de poques hores fins a dos dies, comença amb trastorns neurològics diversos (alteracions de la visió o de la parla, hemiparèsia, parestèsies, etc.) i és seguit per cefalea hemicranial, nàusees i vòmits; a vegades, les lesions neurològiques poden deixar seqüeles persistents; i la migranya comuna en què les alteracions neurològiques són absents, la cefalea a voltes abasta tot el cap, i les nàusees i els vòmits poden faltar. La migranya és un procés molt freqüent, que hom estima que afecta el 5 % de la població general, amb predomini del sexe femení; en més de la meitat dels casos hi ha antecedents familiars. La causa de la migranya roman encara desconeguda per bé que hom sap que els símptomes tenen relació amb certs fenòmens de dilatació i constricció dels vasos sanguinis cranials, els quals potser són provocats per amines vasoactives (adrenalina i noradrenalina).
f
Patologia humana